Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de septembre de 1533 - 24 març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda desde el 17 la reina verge, Gloriana o la Bona Reina Bess, fou la cinquena i ultima monarca de la dinastia dels Tudor. Filla d'Anna Bolena i d' Enric VIII, va nèixer princesa però va ser declarada ilegitma en el moment de l'execució de la mare. Quan comptava amb uns deu anys d'edat, per obra de la bondadosa Caterina Parr, sisena esposa del seu pare, va retornar Elisabet a la cort, protegida per aquesta reina que, poc després, va aconseguir que el rei Enric fes reconèixer davant el Parlament la legitimitat d'Elisabet i la de la seva germanastra major, Maria.
de Novembre de 1558 fins el dia de la seva mort.

Durant aquests últims anys del regnat del seu pare, Elisabet va mantenir una forta unió amb l'hereu de corona, el nen Eduard, qui, com ella, era luterà, mentre que Maria era catòlica.

Després de la mort d'Enric VIII va assumir el tron el príncep Eduard VI, de tan sols deu anys, per la qual cosa va ser dominat pel seu tutor i els seus favorits, que van governar per ell. I la seva feble constitució ho va portar a morir primerencament, quan només comptava amb setze anys. Elisabet es va sentir una altra vegada aïllada, sobretot per les diferències suposadament religioses amb la nova reina, la seva germanastra Maria. Tot i això, una vegada van morir els seus dos mig-germans, Eduard VI i Maria I, Elisabet inicià el seu dilatat regnat.

Elisabet I va aconseguir donar a Anglaterra les condicions de pau interior i desenvolupament econòmic que requeria per ocupar un lloc privilegiat en el panorama polític europeu del segle XVII i va asseure les bases per al creixement del poder marítim anglès als segles següents. La flota mercant es va reforçar considerablement i va ampliar el radi de les seves empreses gràcies a la constitució de companyies de comerç patrocinades per la monarquia i que gaudien del monopoli.