Jorge Bolena (George Bolayn) fill de Tomás Bolena i Elisabeth Howard, fou germà de Maria i Anna Bolena. No se sap ven bé la data del seu naixement, però es calcula que als voltants de 1504. A diferencia de les seves germanes, es creu que no va ser educat a l’estranger i que va anar a la Universitat d’Òxford. Va morir
amb 32 anys el 17 de maig de 1536.
Es creu que estava molt unit amb se germana Anna a llarg de la seva vida.
A finals de 1524 o a principis de 1525, es va casar amb Jane Parker vescomtessa de Rochford, amb qui no va tenir mai un matrimoni feliç. Historiadors actuals pensen que era homosexual, lo que explicaria el seu fracàs matrimonial (no hi ha cap prova que ho demostri¨). Una altre historiadora, va dir que el matrimoni va poder ser infeliç a causa de que George, que era un talentós i ben plantat però sobretot promiscu. De fet segons George Cavendish un escriptor de l’època, diu que va viure de forma molt “bestial” forçant a viudes, traient la virginitat a dones pures... però que també va estar complagut amb la seva activitat homosexual (encara que d’això no hi ha cap evidencia), i per últim un dels historiadors que ha biografiat a la seva dona, no està d’acord amb cap de les dos explicacions i diu que la veritable naturalesa del matrimoni no està establerta, encara que suggereixi que això no significa que hagi sigut infeliç necessariament. Però tot això, nomes son conjetures.
No se sap que tingués cap fill amb la seva dona, tot i que hi ha un possible candidat, tot i que es pensa que no és ell ja que hagués heretat els títols dels Bolena i no els té, per lo tant es pensa que en realitat no és el fill, si no que algun cosí llunya.
Gracies a se germana, va poder ascendir a l’escala social, tenint càrrecs de més grau, com convertir-se en cavaller de la cambra privada del rei (Enric VIII), escuder reial, Mestre d'Ordenances del monarca, ambaixador a França, i degut amb lo jova que era com per obtenir aquest títol, es pensa que la influència de Anna el va ajudar a obtenir el títol.
En el seu retorn de França, va ser restituït a cavaller de la cambra privada del rei, i a la mateixa època, va ser nombrat Baró de Rochford, i va firmar en la carta que se li va enviar al papa sol·licitant el divorci d’Enric.
George a causa de la relació estreta que tenia amb se germana Anna sempre la va defensar, va ajudar a que Enric fos proclamat únic protector i cap suprem de l’església anglesa. Fou ell mateix qui va anuncia que se germana estava casada amb Enric i més endavant que estava embarassada d’aquest.
Quan Enric es va cansar de la falta d’un hereter baró, es va començar a fixar amb les dames de companyia de la seva dona, posat especial iterés en Jane Seymour. I no va tardar a acusar a Anna de bruixeria i adulteri amb cinc homes, inclòs el seu germà George. Va ser motiu suficient per executar-lo a causa de l’adulteri . I com a explicació i prova d’aquest incest varen dir que la reina havia donat a llum a un fetus deforme. La seva cònjuge Jane Parker, va testificar contra ell, o bé per venjança del fracàs matrimonial o bé pel seu pare que era un fidel seguidor de Catalina d’Aragó. Així que va ser executat el 17 de maig de 1536 a la torre de Londres. Va acceptar la seva mort i les paraules que va pronunciar en morir foren un discurs apassionat de les Escriptures i els mals de "la vanitats d'aquest món".
amb 32 anys el 17 de maig de 1536.
Es creu que estava molt unit amb se germana Anna a llarg de la seva vida.
A finals de 1524 o a principis de 1525, es va casar amb Jane Parker vescomtessa de Rochford, amb qui no va tenir mai un matrimoni feliç. Historiadors actuals pensen que era homosexual, lo que explicaria el seu fracàs matrimonial (no hi ha cap prova que ho demostri¨). Una altre historiadora, va dir que el matrimoni va poder ser infeliç a causa de que George, que era un talentós i ben plantat però sobretot promiscu. De fet segons George Cavendish un escriptor de l’època, diu que va viure de forma molt “bestial” forçant a viudes, traient la virginitat a dones pures... però que també va estar complagut amb la seva activitat homosexual (encara que d’això no hi ha cap evidencia), i per últim un dels historiadors que ha biografiat a la seva dona, no està d’acord amb cap de les dos explicacions i diu que la veritable naturalesa del matrimoni no està establerta, encara que suggereixi que això no significa que hagi sigut infeliç necessariament. Però tot això, nomes son conjetures.
No se sap que tingués cap fill amb la seva dona, tot i que hi ha un possible candidat, tot i que es pensa que no és ell ja que hagués heretat els títols dels Bolena i no els té, per lo tant es pensa que en realitat no és el fill, si no que algun cosí llunya.
Gracies a se germana, va poder ascendir a l’escala social, tenint càrrecs de més grau, com convertir-se en cavaller de la cambra privada del rei (Enric VIII), escuder reial, Mestre d'Ordenances del monarca, ambaixador a França, i degut amb lo jova que era com per obtenir aquest títol, es pensa que la influència de Anna el va ajudar a obtenir el títol.
En el seu retorn de França, va ser restituït a cavaller de la cambra privada del rei, i a la mateixa època, va ser nombrat Baró de Rochford, i va firmar en la carta que se li va enviar al papa sol·licitant el divorci d’Enric.
George a causa de la relació estreta que tenia amb se germana Anna sempre la va defensar, va ajudar a que Enric fos proclamat únic protector i cap suprem de l’església anglesa. Fou ell mateix qui va anuncia que se germana estava casada amb Enric i més endavant que estava embarassada d’aquest.
Quan Enric es va cansar de la falta d’un hereter baró, es va començar a fixar amb les dames de companyia de la seva dona, posat especial iterés en Jane Seymour. I no va tardar a acusar a Anna de bruixeria i adulteri amb cinc homes, inclòs el seu germà George. Va ser motiu suficient per executar-lo a causa de l’adulteri . I com a explicació i prova d’aquest incest varen dir que la reina havia donat a llum a un fetus deforme. La seva cònjuge Jane Parker, va testificar contra ell, o bé per venjança del fracàs matrimonial o bé pel seu pare que era un fidel seguidor de Catalina d’Aragó. Així que va ser executat el 17 de maig de 1536 a la torre de Londres. Va acceptar la seva mort i les paraules que va pronunciar en morir foren un discurs apassionat de les Escriptures i els mals de "la vanitats d'aquest món".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada