divendres, 17 de maig del 2013

Tomàs Moro


Va néixer el 6 de febrer de 1478 en Cheapside (Londres), fill del Caballero John Habiti, advocat i jutge, la seva mare va morir quan ell tenia quatre anys. 

Va entrar de patge al servei del cardenal Morton, qui va recomanar el seu ingrés a Oxford, on va cursar estudis de literatura i filosofia. Quan explicava 16 anys va iniciar estudis de dret en New Inn, sent admès com Barrister en Lincoln´s Inn en 1501. Va prendre part en cercles humanistes i va conèixer a cèlebres homes de lletres. 

En 1501 va ser triat membre del Parlament i va contreure matrimoni a l'any següent amb Jane Colt, qui va morir en 1511. Posteriorment es va casar amb Alicia Middleton. Va ser Under-Xèrif de Londres i va guanyar prestigi pels seus coneixements legals. En 1513 va publicar Història del Rei Ricardo III, i durant la seva estada en Landes escriu en llatí la seva obra mestra: Utopia. 

Enric VIII va succeir al seu pare, Enric VII , qui abans de morir va obtenir una butlla de dispensa del papa Juli II perquè Enric pogués casar-se amb Caterina d'Aragó, vídua del seu germà major Artur. Les noces va ser l'11 de juny de 1509. El rei va ser coronat el 28 d'aquest mateix mes i Moro entra al seu servei. En 1517 va ser membre del Consell del Rei renunciant als seus altres càrrecs. És nomenat Caballero, Speaker de la Cambra dels comuns, Canceller del Ducat de Lancaster i High Steward de les Universitats d'Oxford i Cambridge. 

En 1528 escriu llibres de divulgació en contra de les heretgia obra de Tyndale i Luter. En 1529 apareix Diàleg sobre les heretgia, al que van seguir uns altres. En 1529 va succeir com a Canceller a Wolsey, qui havia estat destituït per oposar-se al propòsit d'Enric VIII d'anul·lar el seu matrimoni amb Caterina per poder-se casar amb Anna Bolena. Tomás Moro va contestar clarament al rei el seu desacord en l'assumpte del divorci. El Parlament en 1533 va servir com a instrument per forçar al clergat a presentar un acta de submissió delegant en el rei la potestat legislativa en matèria eclesiàstica. Moro va presentar la seva dimissió com a Canceller perdent privilegis i càrrecs. 

Es va publicar el seu Apology en 1533. Aquest any el papa Clement VII va declarar invàlida les noces entre Enric VIII i Anna Bolena en considerar improcedent l'anul·lació de l'anterior matrimoni amb Caterina que havia dictat l'arquebisbe de Canterbury Cranmer. El Parlament va aprovar l' Acta de Successió atorgant un poder total al rei sobre els seus súbdits. Moro li sol·licita presentar-se a jurar l'Acta el 13 d'abril de 1534. Aquest va acceptar els drets de successió que fixessin el Parlament i el rei, però es va negar a acceptar alguna cosa que fora contra l'autoritat del papa, com era la unió del rei amb Anna Bolena. 

Va ser custodiat per l'abat de Westminster i posteriorment empresonat a la Torre de Londres durant quinze mesos, on va escriure algunes obres espirituals. L'1 de juliol de 1535 va ser acusat de traïdor per negar-se a atribuir al rei el seu just títol de cap suprem de l'Església d'Anglaterra. En el judici es va fer càrrec de la seva pròpia defensa. 

Tomàs Moro va ser executat el 6 de juliol de 1535. El seu cap va ser bullit, clavada en un pal i exhibida en el pont de Londres i després de ser recuperada per la seva filla Margarita, sepultada en Sant Dunstand, avui dia església protestant. El seu cos primer va ser enterrat en el recinte de la Torre per després ser llançat a una fossa comuna. 



dimecres, 15 de maig del 2013

Caterina d'Aragó


Noble espanyola, reina d'Anglaterra (1509-1533)

Va néixer el 16 de desembre de 1485 a Toledo. Filla dels Reis Catòlics, va contreure matrimoni amb Artur,
hereu d'Enric VII d'Anglaterra (1501). Quan l'any 1502, el seu marit va morir, els interessos d'Estat van portar a negociar el matrimoni de la vídua amb el nou hereu, el príncep Enric, germà del difunt, encara que les noces es va posposar fins que el príncep de Gal·les es va convertir en Enric VIII (1509).

Van ser pares de Maria Tudor (1520), futura reina d'Anglaterra. En 1527 el rei, preocupat per la falta d'hereu home i enamorat d'Anna Bolena, va plantejar la sol·licitud del matrimoni amb la vídua del seu germà, però el papa es va negar a dissoldre-ho. La qüestió es va convertir en polèmica sobre la primacia papal i en ella van participar intel·lectuals i teòlegs. Finalment, Enric es va divorciar de Caterina (1533), es va casar amb Anna Bolena, ja embarassada de la futura reina Isabel I, i l'església d'Anglaterra li va reconèixer com el seu cap suprem, separant-se de l'obediència a Roma (1534). Caterina va refusar el divorci i la nul·litat i va portar-ho davant la justícia anglesa, perdent i fou forçada a abandonar la Cort.

Va ser separada de la seva filla, que fou declarada il·legítima, i van ser enviades a viure en castells allunyats i en condicions humils. Caterina va ser confinada al castell de Kimbolton, on va morir el 7 de gener de 1536. Encara que mai no va renunciar al títol reial, va ser enterrada a l'abadia de Peterbourough amb un funeral propi de princesa vídua en comptes de reina, un funeral al qual no va assistir el rei, que no deixà que hi anés la filla d'ambdós, la princesa Maria d'Anglaterra.

Suport de Caterina d'Aragó

Catalina, no havia pogut tenir cap fill baró, i de les cinc filles que va tenir, només una sobrevisqué, Maria Tudor. entre la popularitat que tenia en el poble, més pa protecció de Thomas Wolsey, va poder aguantar la situació en la que es trobava amb Enric, la qual era crítica, ja que aquest volia el divorci. però al morir Wolsey els nobles es van posar contra seva i van recolzar a Enric en el seu projecte d'aconseguir el divorci.



Joana Seymour

Regna consort d'Anglaterra (1536-1537)

Germana d'Eduard Seymour, i probablement nascuda en Wiltshire, va ser una de les dames de Caterina d'Aragó i més endavant d'Anna Bolena, les dues primeres esposes del rei Enrique VIII.

Abans que transcorreguessin dues setmanes després de l'execució d'Anna Bolena (1536), va contreure matrimoni en secret amb Enric convertint-se en la seva tercera esposa. Es diu que és de la dona de la qual va estar realment enamorat, possiblement perquè va morir donant-li un fill baró.

Joana Seymour va morir el 24 d'octubre de 1537, dotze dies després de donar a llum al seu fill Eduard, l'únic hereu home d'Enric, més tard Eduard VI.