Guió

COM S’ESCRIU UN GUIÓ?

-         Un guió dialogat és la forma definitiva que adquireix la història destinada a ser una obra audiovisual.

-         Per dir-ho d’alguna manera, un guió és un tractament ampliat amb diàlegs amb estil directe.

-         En un guió hem de posar tot allò que volem que formi part de “la nostre pel·lícula somiada”. Tot allò que sigui narrativament significatiu. Això vol dir: que no hem de envair el territori dels dissenyadors de decorats, músics, ... Només descriurem aquells elements significatius per la caracterització d’un personatge, la consecució d’una atmosfera o clima determinats.

-         Format: Al igual que succeeix amb qualsevol dels documents tractats, totes les pàgines han d’anar numerades. El paper a de ser Din A4. El tipus de lletra a de ser Courier 12, amb interlineat senzill (un espai).

-       Consell: Utilitzar programa CELTX. Formata el guió automàticament i resulta molt mes professional que el “Word”.

-         Encapçalament: Núm. Escena + Int/Ext + Descripció del lloc (Bar) + Referència temporal (Nit/Dia). Hi ha cops que és necessari especificar més el espai com per exemple:

1. INT. EDIFICI OFICINES. DESPAIG PAU. DIA

(Sempre anirà primer l’espai principal que engloba el secundari)

-         Descripció de les accions: En present i en tercera persona (incloent les accions que succeeixen en flaishback). Cada cop que apareix un nou personatge en el guió, convé posa el seu nom en majúscules i aportar una descripció curta, però expressiva del mateix perquè el lector pugui seguir bé qui es qui i que fa cada personatge. Tots els altre noms dels personatges (excepte els de els diàlegs), aniran en majúscula. D’aquesta manera, el lector sap quan entre un personatge nou en el guió. Facilita la lectura enormement.

-         Descripció dels llocs: Curtes i expressives. Millor “una casa vella i amb il·luminació tenebrosa” que “una casa plena d’objectes inservibles per tot arreu: papers, vaixella trencada, roba, llibres... i amb una làmpada que té una llum apagada i insuficient perquè es pugui veure en claredat”.

-         Blocs de diàlegs: El nom dels personatges en majúscula i centrat a meitat de la pàgina (a 20 espais del marge esquerra) i dos línies per sota del bloc de diàleg o acotació anterior. Si posem alguna acotació, referent a l’estat del personatge en aquest moment, ho posarem entre parèntesis. De totes maneres si las poseu, que siguin breus i no abusar d’elles, perquè alenteixen la lectura. Desprès, iniciarem el diàleg en l’espai 15 des de el marge esquerra perquè el nom quedi centrat (el CELTX ho fa tot automàticament).

-         No hem de incloure indicacions de càmera per no envair el terreny del director, però si que podem destacar la importància visual del que creiem significatiu mitjançant paraules o canviant el format a majúscules (seria com un primer pla) o separant accions en paràgrafs (canvi de plans, muntatge...).

• Objectius d’un bon guió:

-         Provocar un lectura fàcil i ràpida, a través d’una escriptura clara i precisa, encara que rica alhora. No abusar de les paraules. Una paraula millor que dos. Polir ho escrit per aconseguir aquesta concisió.  

-     Provocar en el lector la sensació de que és el primer que a “vist” la pel·lícula, encara que només a llegit el guió. Escriure sense oblidar que el cinema són imatges i sons. Només podem descriure allò que pot ser vist o escoltat. Evitar pensaments, interpretacions, retransmissions del que passa i referències a coses que no són visibles o audibles.