El Luteralisme:
 |
| Segell de Luter |
L'inici del luteralisme, i per conseqüència de la Reforma Protestant, va ser el 31 d'octubre de 1517, el dia que Luter va escriure 95 tesis relacionades amb els dogmes i les pràctiques catòliques sobre la porta de l'Església de Tots els Sants (una pràctica comuna per a convidar a altres professors als debats universitaris), al costat del castell de Wittenberg en Alemanya.
El luteralisme es basa en la doctrina exclusiva de la Paraula de Déu, és a dir, la Santa Bíbliaquetenia unalliure interpretació i els seu pilars bàsics són la Gràcia, la Fe i la Paraula.
Reforma Protestant:
La reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, iniciat al segle XV (com s'ha exposat abans, es considera que fou amb les 95 Tesis de Luter), que perdurà dins al XVII convertint-se en l'origen de les Esglésies protestants.
El moviment va començar com un intent de reforma de l'Església Catòlica. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven doctrines i pràctiques indegudes en l'Església en particular l'ensenyament i la venda d'indulgències. Una altra important controvèrsia és la compra i la venda d'indulgències i de llocs de privilegi a l'Església, el que es va veure en el seu moment com una gran corrupció en la jerarquia eclesiàstica. Aquesta corrupció fou considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant la posició del Papa. A base del moviment hi ha la dissolució de l'ordre medieval i dels suports fonamentals que el sostenien, sense una substitució oportuna.
Pel que fa a Anglaterra, la restauració va seguir un curs diferent de la Reforma a l'Europa continental. Durant molt temps, el país havia viscut una forta tensió deguda a l'anticlericalisme i ja havia donar origen al moviment dels Lolards, liderat per John Wycliffe, que va inspirar de forma molt significant els hussites a Bohèmia. El seu rei, Enric VIII, havia estat un catòlic convençut i havia escrit fins i tot un llibre amb fortes crítiques a Luter, però més tard la falta de descendència masculina per part del seu primer matrimoni amb Caterina d'Aragó, i la por que la falta d'aquest hereu pogués posar en perill la reclamació dels seus descendents al tron, ja que Anglaterra havia atravessat recentment la Guerra de les Roses, un llarg conflicte dinàstic, farà que el rei volgui aprofitar la situació per anular el seu matrimoni. Davant a la negació del Papa Climent VII, que era favorable a Carles V, per tant també de Caterina d'Aragó, a part que acceptar certa anulació significaria contradir al seu antecessor, Juli II, qui havia negat aquest dret prèviament, donant suport a l'afirmació luterna que dicta que els Papes substituïen la voluntat de Déu pel seu propi judici.
La negació de Roma va fer decidir al rei d'Anglaterra separar el seu país de l'autoritat papal. L'any 1534, l'acta de Supremacia va convertir Enric el Cap Suprem de l'Església d'Anglaterra. Entre 1534 i 1540, sota Thomas Cromwell, es va dur a terme la política coneguda com la dissolució dels monestirs. La veneració d'alguns sants, algunes perenigracions i alguns santuaris de peregrinació també van ser atacats. La propietat d'enormes quantitats territorials de l'Església va passar en mans de la Corona i en la última instància, a la noblesa i l'aristocràcia. Tot i que això últim va ajudar a acceptar aquesta nova situació, també hi va haver opositors notables com Thomas Moore i el bisbe John Fisher, que vans ser executats.
 |
El vitrall de la Reforma en una Església luterana a Carolina del Sud, mostra escenes claus de la Reforma Protestant |
Pel que fa a Anglaterra, la restauració va seguir un curs diferent de la Reforma a l'Europa continental. Durant molt temps, el país havia viscut una forta tensió deguda a l'anticlericalisme i ja havia donar origen al moviment dels Lolards, liderat per John Wycliffe, que va inspirar de forma molt significant els hussites a Bohèmia. El seu rei, Enric VIII, havia estat un catòlic convençut i havia escrit fins i tot un llibre amb fortes crítiques a Luter, però més tard la falta de descendència masculina per part del seu primer matrimoni amb Caterina d'Aragó, i la por que la falta d'aquest hereu pogués posar en perill la reclamació dels seus descendents al tron, ja que Anglaterra havia atravessat recentment la Guerra de les Roses, un llarg conflicte dinàstic, farà que el rei volgui aprofitar la situació per anular el seu matrimoni. Davant a la negació del Papa Climent VII, que era favorable a Carles V, per tant també de Caterina d'Aragó, a part que acceptar certa anulació significaria contradir al seu antecessor, Juli II, qui havia negat aquest dret prèviament, donant suport a l'afirmació luterna que dicta que els Papes substituïen la voluntat de Déu pel seu propi judici.
La negació de Roma va fer decidir al rei d'Anglaterra separar el seu país de l'autoritat papal. L'any 1534, l'acta de Supremacia va convertir Enric el Cap Suprem de l'Església d'Anglaterra. Entre 1534 i 1540, sota Thomas Cromwell, es va dur a terme la política coneguda com la dissolució dels monestirs. La veneració d'alguns sants, algunes perenigracions i alguns santuaris de peregrinació també van ser atacats. La propietat d'enormes quantitats territorials de l'Església va passar en mans de la Corona i en la última instància, a la noblesa i l'aristocràcia. Tot i que això últim va ajudar a acceptar aquesta nova situació, també hi va haver opositors notables com Thomas Moore i el bisbe John Fisher, que vans ser executats.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada