Maria I d'Anglaterra, coneguda com Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer de 1516 - Londres, Anglaterra, 17 de novembre de 1558), va ser reina d'Anglaterra i Irlanda des de 1553, sent la tercera dona a accedir al tron anglès, després de Matilde d'Anglaterra i de la seva neboda segona Juana Grey. Era filla d'Enric VIII i Caterina d'Aragó. Després de viure marginada durant la seva joventut, en complir 37 anys va pujar al tron d'Anglaterra i es va casar amb Felip II d'Espanya, llavors un jove príncep. Però el seu breu regnat deixaria un amarg record.
La vida de Maria Tudor va estar marcada, des d'un principi, per la fatalitat. Els seus pares, Enric VIII i Caterina d'Aragó, havien esperat un home que assegurés la successió al tron, però Maria va ser l'única filla que van tenir. Onze anys després del naixement de Maria, i al no poder garantir la seva descendència, Enric VIII va demanar a Roma la cancel·lació del seu matrimoni amb Caterina. Però el Papa es va negar, per la qual cosa Enric VIII va optar per contreure matrimoni amb Anna Bolena, amb la qual va tenir a la futura Elisabet I.
La separació dels seus pares li va ocasionar a Maria Tudor un gran pesar i enfront del dilema de seguir el protestantisme del seu pare o inclinar-se per la fe catòlica de la seva mare, va decidir per mantenir-se fidel a la seva mare. En 1533 va haver de renunciar al títol de princesa i un any després una nova llei del Parlament anglès la despullava de la successió en favor de la princesa Elisabet. Maria, per la seva banda, va continuar recolzant a la seva mare. Davant la posició religiosa adoptada per Anglaterra, els esdeveniments no es van fer esperar: la Torre de Londres es va omplir de presoners que desobeïen el règim imposat. L'execució d'Anna Bolena en 1536 va mitigar l'ambient enrarit, però la nova esposa d'Enric VIII, Joana Seymour, va aconseguir que Maria capitulés i jurés les noves lleis religioses, amb la conseqüent marginació de la jove Elisabet. Fruit del matrimoni entre Enric VIII i Joana Seymour va néixer Eduard, que va ser designat l'hereu de la cort.
Però Eduard VI va morir en 1553 i Maria va ocupar el tron, amb el desig de ser fidel a la religió de la seva mare; un gest d'esperança per als catòlics anglesos. Maria es va fixar en el príncep Felipe —fill de Carles V— i després de moltes dificultats finalment el Parlament va aprovar les noces a l'abril de 1554. El matrimoni va transcórrer en un clima assossegat entre abril de 1554 i 1555, però llavors Maria va emprendre una feroç repressió contra tots aquells contraris a la reinstauració del catolicisme, condemnant a la foguera a gairebé 300 persones. La historiografia protestant posterior no anava mal encaminada quan va decidir sobrenomenar a la reina com Bloody Mary, «la sanguinària Maria».
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada