Anna Bolena - Biografia

Qui fou Anna Bolena?

Retrat d'Anna Bolena pintat alguns anys desprès
de la seva mort. El seu biògraf més recent ho
considera molt proper a la "veritable Anna Bolena".

Anna Bolena (en anglès Anne Boleyn) va ser la segona esposa d'Enric VIII i la mare de la reina

Isabel I (més coneguda com la “Reina Verge”). Anna era filla de Sir Tomàs Bolena, més tard primer comte de Wiltshire i primer comte de Ormonde, i la seva esposa, lady Elisabet Bolena (nascuda Isabel Howard), filla del segon duc de Norfolk. No se sap amb seguretat on va néixer, però s'estableix que va ser entre la mansió de la seva família, Blickling Hall en Norfolk, i la seva residència favorita, el castell de Hever en Kent. Tampoc es coneix amb exactitud la data del seu naixement, hi ha un veritable debat entre els historiadors, però el més probable és que hagi estat entre 1501 i 1507.

El matrimoni d'Enric i Anna, i la seva subsegüent execució, van ser part del complex començament de la considerable agitació política i religiosa que va ser la Reforma anglesa, amb Anna participant activament en la promoció de la causa de la reforma de l'Església. L'han anomenat «la reina consort més influent i important que Anglaterra ha tingut mai».

Anna Bolena és popularment coneguda per haver estat decapitada sota l'acusació d'adulteri, incest i traïció. Està extensament assumit l'haver estat innocent dels càrrecs, i va ser commemorada més tard com a màrtir en la cultura Protestant anglesa. La seva vida ha estat adaptada en nombroses novel•les, obres de teatre, cançons, òperes, drames de televisió i pel•lícules, incloent Anna dels mil dies, The Other Boleyn Girl (Les germanes Bolena), Els Tudor,Les sis mullers d'Enric VIII i Doomed Queen Anne.

Primers anys (família i formació)

En el moment del seu naixement, la família Bolena estava considerada una de les més respectables de l'aristocràcia anglesa, encara que ostentaven un títol des de feia només quatre generacions. Més tard, van ser titllats d'arribistes socials, però aquest era un atac polític. La tradició que els Bolena eren una família de comerciants de Londres és infundada; de fet eren aristòcrates. Anna contava entre els seus besavis amb un alcalde (Lord Major) de Londres, un duc, un jarl, dos ladies aristocràtiques i un cavaller; entre els seus parents va nomenar als Howards, una de les famílies més destacades del país. Segurament era de naixença més noble que Jane Seymour o que Caterina Parr, dos de les altres dones angleses d'Enric.

El pare d'Anna era un diplomàtic respectat pel seu talent per als idiomes; era ja favorit d’Enric VII, que el va enviar a moltes missions diplomàtiques a l'estranger. Va continuar amb la seva carrera sota el regnat d'Enric VIII, que va pujar al tron el 1509. A Europa Thomas Boleyn va tenir molts admiradors a causa del seu professionalisme i el seu encant, entre ells es trobava la arxiduquessa Margarida d'Àustria, filla de Maximilià I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic que governava els Països Baixos en nom del seu pare. Va quedar tan impressionada per Thomas Boleyn que va oferir a la filla d'aquest, Anna, un lloc en la seva casa. Generalment una noia havia de tenir 12 anys per a obtenir tal honor, però pot ser que Anna fora una mica més jove en aquell moment. Margarida es referia a ella afectuosament com «La petite Boleyn» (no se sap, no obstant això, si el qualificatiu es referia a la seva edat o a la seva alçària). Va causar una bona impressió als Països Baixos per les seves maneres i dedicació, a més, Anna posseïa notables facultats per a algunes disciplines i, en aquest sentit, cal destacar el seu hàbil maneig de les arts escèniques. Sent amb prou feines adolescent declamava amb virtuosisme, interpretava amb passió als personatges teatrals del moment i recitava poesia amb la seva veu modulada i encantadora.

Primera carta que va escriure
Anna Bolena al seu pare en Francès.

Amb 12 anys d'edat va ser enviada a París, on va romandre tres anys instal•lada en la cort del rei Francisco I convertint-se, gràcies a la seva bellesa i dolçor, en una de les dames de companyia predilectes de la reina Claudia. A França, Anna va ser dama d'honor de Clàudia de França i també actuava d'intèrpret sempre que hi hagués algun important convidat anglès a la cort. En la casa de la Reina va completar els seus estudis de francès i va adquirir un coneixement detallat de la cultura francesa i el protocol. També es va interessar per la moda i per l'ètica que reclamava la reforma de l'Església. La seva educació europea va acabar a l'hivern de 1521, quan va tornar a Anglaterra seguint les ordres del seu pare. Va partir de Calais, que llavors encara era una possessió anglesa, el gener de 1522.

En la seva vida adulta, Anna no va mantenir una relació estreta amb el seu pare, encara que sí durant la infància. La seva relació amb la seva germana sembla haver estat cordial, però no íntima. Tenia una relació més estreta amb la seva mare i el seu germà George, dels quals semblava sentir-se més propera.

Aparença i personalitat 

Anna Bolena no era convencionalment bella per al seu temps. Era prima i la seva pell es considerava massa

fosca. No obstant això, molts van quedar impressionats pels seus ulls foscos i la seva llarga cabellera fosca que duia solta. Un italià que va conèixer Anna el 1532 va escriure, «no era una de les dones més belles del món», no obstant això altres coneguts la consideraven «completement belle» (absolutament bella) i «una dona jove i aposta». Un historiador ha compilat totes les descripcions i conclou així:

Miniatura d'Anna Bolena

«Mai se la va descriure com una gran bellesa, però fins a aquells que l'avorrien admetien que tenia un encant exacerbat. El cutis fosc i el pèl negre li donaven un aura exòtica en una cultura que veia la pal•lidesa blanca com la llet com a part imprescindible de la bellesa. Tenia uns ulls especialment notables: 'negres i bells' va escriure un contemporani, mentre un altre va afirmar que eren 'sempre els més atractius', i que ella 'sabia bé com usar-los amb eficàcia'.»

La gent semblava atreta principalment pel carisma d'Anna. Causava bona impressió amb el seu gust per la moda i va inspirar moltes tendències entre les dames de la cort. En una visió retrospectiva, va ser probablement la major icona de la moda anglesa de principis del segle XVI. William Forrest, autor d'un poema contemporani sobre Caterina d'Aragó, va elogiar l’«excel•lent pas» d'Anna i la seva habilitat com a ballarina. «Aquí», va escriure, «era una ufanosa donzella que podia fer una ensopegada i seguir endavant.»

«L'encant d'Anna estava no tant en el seu aspecte físic, com en la seva viva personalitat, la seva elegància, el seu agut enginy i altres habilitats. Era baixa i ostentava una suggestiva fragilitat… va destacar en el cant, component música, ballant i conversant… No era sorprenent per tant, que els joves de la cort pul•lularen al seu voltant.»

Era una devota cristiana en la nova tradició del moviment humanista del Renaixement (qualificar-la com a Protestant seria una exageració). Va fer generoses donacions i va cosir camises per als pobres. En la seva joventut era «dolça i alegre» i gaudia amb els jocs d'atzar, bevent vi, i xafardejant. Era valenta i emotiva. No obstant això, segons els seus enemics, Anna també podia ser extravagant, neuròtica, rancorosa i malhumorada.

«A nosaltres ens sembla religiosament inconseqüent, més que agressiva; calculadora, més que emotiva; amb un lleuger toc cortesà encara que amb gran control polític… una dona que va prendre el control de la seva pròpia situació en un món d'homes; una dona que va fer que la seva educació, el seu estil i la seva presència pesessin més que els desavantatges del seu sexe; va passar de ser moderadament ben vista, a conduir una tempesta a la cort i al Rei. Potser, al final, és l'avaluació de Thomas Cromwell la qual estigui més a prop: intel•ligència, esperit i coratge.»

El romanç entre Anna Bolena i Henry Percy

Una de les primeres conquestes amoroses d'Anna Bolena va ser Henry Percy, pertanyent a l'alta noblesa anglesa. Era l'hereu de grans propietats d'un nom molt antic: el seu pare era l'il•lustre senyor de les terres de Nord conegut amb Henry, "el Magnífic", comte de Northumberland. En 1516, quan el jove Percy tenia al voltant de catorze anys, s'havia parlat del seu compromís amb Lady Mary Talbot, la filla del comte de Shrewsbury, però, pel que sembla, s'havien abandonat les negociacions.

Com solia ser habitual en la noblesa, el jove lord va ser educat en el sud, en la opulenta casa del cardenal Wolsey. Lord Percy tindria en aquells dies vint anys, i cada vegada que visitava la cort real, es dirigia a la camara de la reina i allí s'entretenia amb les dames. Era un noi molt agradable, de grats modals, eixerit i animat en extrem. Henry Percy posà els ulls en Anna Bolena quan aquesta va tornar de França en 1521. La seva aventura amorosa va tenir lloc en l'escenari de la casa de la reina Caterina d'Aragó, on va trobar a la jove dama en el seu servei. Lord Percy era un dels partits més atractius d'Anglaterra, mentre que Anna no era cap hereva.

Segons George Cavendish, biògraf del Cardenal Thomas Wolsey, Henry i Anna estaven profundament enamorats i "va créixer tal amor entre ells que per fi van estar assegurats junts" (és a dir, van quedar lligats per una promesa de matrimoni o un precontracte).

Aviat el romanç va arribar a orelles d'Enric VIII, que es va oposar a la unió dels dos enamorats. Sembla improbable que en aquesta època estigués interessat en Anna (1522 era massa ràpid per a això), i per llavors l'objecte del seu afecte era la seva germana, Maria Bolena. Tant el monarca com el cardenal Wolsey eren contraris a aquest matrimoni, ja que estaven afavorint que la jove Bolena es desposara amb James Butler, unió que finalment no es va dur a terme.

Escena d'Anna dels mil dies on apareix el cardenal Wolsey amb Anna Bolena i Henry Percy.

El pare de Percy, el comte de Northumberland, va mantenir una llarga conversa amb el cardenal Wolsey mentre bevia una gran copa de vi, després es va dirigir a la galeria i, asseient-se al banc dels servidors, va parlar al seu fill en presència d'aquests, dient-li que era un presumptuós, un eixelebrat i un disipador. D'acord amb el parlat amb Wolsey, li va retreure haver estat ingrat, deslleial i imprudent; li va acusar d'haver arruïnat el seu pare, a tal punt, que només podria salvar-li la misericòrdia i la bondat gairebé divines del rei. En breu es va avisar a la jove Anna Bolena que el seu promès pensava esposar-se amb Mary Talbot, filla del comte de Shrewsbury. Es va decidir que Lord Percy s'anés de la cort per contreure matrimoni i que no tornaria mai més a veure's amb la seva estimada. El jove no va tenir més remei que obeir al seu pare.

Allò va ser un veritable impacte per a Ana, es va sentir ferida profundament. Tots els seus amics sabien que ella s'havia lliurat en cos i ànima a aquell galant cavaller, que algun dia seria el noble més poderosos del nord d'Anglaterra i que ara se li ordenava a ella que abandonés la cort i es marxés a viure amb el seu pare una temporada.

Qualsevol altra noia, atemorida per l'actitud dels seus majors, hagués obeït humilment l'ordre sense replicar, però Anna posseïa una personalitat forta i apassionada, i aquell menyspreu la va omplir d'ira. El seu amor s'havia partit en mil trossos. El seu orgull ferit. El seu nom posat en evidència. Ella creia que era Wolsey en comptes d'Enric VIII qui havia trencat el seu romanç. Anna esperaria pacientment fins al dia que pogués venjar-se del cardenal per la seva interferència. El seu promès va ser menyspreat per Wolsey davant de nombrosos testimonis, tot allò havia repercutit dolorosament en la seva sensibilitat, i en aquell moment va deixar de ser nena per convertir-se en una dona endurida per la lluita i disposada a no oblidar mai el sacrifici que la vida li havia exigit, ni el desavantatge que suposava tenir per pare a un simple cavaller, ni la dominant força dels mandats del cardenal.

Anna va passar mesos i mesos al castell de Hever, intentant disminuir la ira que la turmentava constantment. Ella havia lliurat el seu cor a un home que disposava casar-se amb una altra dona. Aquell sublim amor que sentia s'havia convertit en un amarg desdeny; però tant com ella sofria el seu estimat.

Arribada a Anglaterra

Quan Anna Bolena va arribar a la cort, la primera muller d'Enric, Caterina d'Aragó, era popular a

Fotografia de l'actriu Natalie Dormer interpretant
el debut d'Anna Bolena en la cort amb el paper de
perseverança.

pesar de no participar en política ni en la vida de la cort durant algun temps. Tots els fills que va tenir amb Enric havien mort joves i el Rei estava preocupat per tenir un baró hereu del seu tron a fi de conservar la monarquia i evitar la guerra civil. Bolena va debutar en la cort en un ball de disfresses el març de 1522, on va portar a terme un complicat ball acompanyant a la germana més jove del Rei, a diverses grans dames de la cort i a la seva germana Maria (en aquell temps, amant del rei). Unes setmanes després d'aquesta interpretació, Bolena era coneguda com a la dona de moda i més important de la cort i es referien a ella com «el mirall de la moda» (glass of fashion).

Segons George Cavendish, van enviar breument a Anna de la cort a les finques rurals de la seva família, però no se sap per quant de temps. Quan va tornar a la cort va reunir una camarilla d'amigues i admiradors i es va fer famosa per la seva capacitat de mantenir els homes a distància. El poeta sir Thomas Wyatt, va escriure sobre ella en el poema Whoso List to Hunt, en el qual la va descriure com a inassequible i terca, encara que semblés recatada i tranquil·la. En 1525, Enric VIII es va enamorar d'ella i va començar a perseguir-la.

El rei Enric VIII d'Anglaterra va aclaparar a Anna amb dotzenes de cartes d'amor. Anna es va resistir als seus intents de seducció i es va negar a convertir-se en la seva amant. Va rebutjar les propostes inicials del Rei dient, “suplico a sa altesa molt seriosament que desisteixi, i a aquesta és la meva resposta en bona part. Prefereixo perdre la vida que l'honestedat.” El Rei es va sentir més atret encara després d'aquesta negativa i la va perseguir incessantment, fins i tot després que ella abandonés la cort per a tornar a Kent. Els historiadors estan dividits sobre els motius d'Anna per a rebutjar a Enric -uns diuen que era virtut i altres que ambició-. Al final ell li va proposar matrimoni i ella va acceptar. No obstant això, va decidir no ficar-se al llit amb ell abans de casar-se, ja que la relació prematrimonial significava que si tenien un fill, aquest seria il·legítim. Sovint es pensa que el capritx d'Enric per ella va ser una forma d'anul·lar el seu matrimoni, mentre que hi ha proves fiables que Enric va prendre la decisió d'acabar amb el seu matrimoni amb la reina Caterina, perquè aquesta no li havia donat un hereu; els dos punts de vista no són excloents. Enric i els seus ministres van sol·licitar una anul·lació a la Santa Seu el 1527.

Al principi, Bolena ho va mantenir en secret, però pel 1528 era del coneixement públic que Enric tenia la intenció de casar-se amb ella. Els parents d'Anna van donar suport a la seva causa i tenien a molts partidaris en la cort. Al principi, no obstant això, ella es va mantenir allunyada de la política. Es va delectar en el seu estil de vida recentment descobert -Enric ho pagava tot-, i va acumular una important quantitat de vestits, pells i joies. Li van assignar els seus propis servents, diverses dames d'honor i noves dependències a palau.

Obra de Macus Stone, de 1870, en la que apareixen Enric VIII i Anna Bolena observats per la reina Caterina d'Aragó.

Les noces secretes d'Enric VIII i Anna Bolena i el seu matrimoni reial 

Enric VIII va ascendir al tron en 1509, després de la mort del seu pare Enric VII, primer monarca de la dinastia Tudor. El mateix any es va casar amb Caterina d'Aragó, la filla menor dels Reis Catòlics, vídua del seu germà major, el príncep Artur, que va morir en 1502 víctima d'una malaltia. Caterina només li va donar una filla, Maria Tudor, que en 1553 arribaria a ocupar el tron d'Anglaterra. Al no poder garantir la seva descendència –o almenys això va al•legar–, Enric VIII li va demanar al papa l'anul•lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó. Però el papa es va negar, per la qual cosa Enric VIII va decidir trencar amb Roma i casar-se amb el seu amant, Anna Bolena, una de les dames d'honor de Caterina, que pertanyia a una família de l'aristocràcia anglesa.

Natalie Dormer i Jonathan Rhys Meyers portant a escena
el casament entre Anna Bolena i Enric VIII en Els Tudor. 

L'enllaç es va celebrar de forma secreta el 25 de gener de 1533, és a dir, fa exactament 480 anys, en la capella privada del rei en el Palau de Whitehall. El casament entre Enric VIII i Anna Bolena va provocar el cisma d'Anglaterra pel que fa a l'Església catòlica, a pesar que va conservar els sagraments del catolicisme, i va precipitar la reforma de l'Església anglicana, que es va consolidar definitivament durant el regnat d'Elisabet I.

En aquest moment els esdeveniments van començar a moure's amb pas ràpid. El 23 de maig de 1533, Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury, en la sessió del judici en un tribunal especial que es va reunir en el Priorat de Dunstable per a decidir sobre la validesa del matrimoni del rei amb Caterina d'Aragó, va declarar el matrimoni d'Enric i Caterina sense força legal. Cinc dies més tard, el 28 de maig de 1533, Cranmer va declarar que el matrimoni d'Enric i Anna era autèntic i vàlid.

Set anys després que la seva relació amb Enric hagués començat, Anna era per fi legalment la seva esposa i reina d'Anglaterra. Caterina va ser formalment despullada del seu títol com a reina a temps per a la coronació d'Anna, que va ser l’1 de juny de 1533. Desafiant al Papa, Cranmer va declarar que l’Església d'Anglaterra estava sota el control d'Enric, no de Roma. Aquesta va ser el famós «Trencament amb Roma», que va assenyalar el final de la història d'Anglaterra com un país Catòlic. Poques persones van ser conscients del significat en aquells dies, i menys encara van estar preparats per a defensar l'autoritat del Papa. La reina Anna estava encantada amb aquest desenvolupament -encara que retingués les aparences, amb abillats catòlics (el rei no hauria permès cap altra opció), ella creia que el Papat era una influència de corrupció en el cristianisme. Les seves tendències catòliques residuals poden ser vistes en l'ostentosa devoció a la Mare de Déu en el desplegament de la seva coronació.

Després de la seva coronació, Anna es va assentar en una rutina tranquil·la per a preparar-se per al naixement de la seva filla. Es va sentir profundament afligida quan Enric es va encapritxar amb una dama de la cort, que va provocar el seu primer enfrontament seriós. L'assumpte va ser breu, ja que Enric no va voler que res posés en perill l'embaràs de la seva esposa.

Els actors de la sèrie Els Tudor com a rei i reina d'Anglaterra.

La filla d'Enric i Anna va néixer una mica prematurament el 7 de setembre de 1533, en el palau favorit del rei, el Palau de Placentia. Van batejar a la seva filla amb el nom d' Elisabet, en honor a la mare d'Enric, Elizabeth de York. Li van donar un bateig esplèndid, però Anna va témer que la filla de Caterina, Maria, amenacés la posició d'Elisabet. Enric va calmar els temors de la seva esposa separant a Maria dels seus molts servents i enviant-la a Hatfield House, on la princesa Elisabet vivia amb la seva pròpia magnífica plantilla personal de criats. L'aire del camp era millor per a la salut del bebè, i Anna era una mare afectuosa que amb regularitat va visitar a la seva filla. Les seves visites eren també mostres de la fricció entre ella i la seva fillastra la princesa Maria, que es referia ella com «l'amant del meu pare», mentre Anna cridava a Maria «aquesta maleïda bastarda».

Vida com a reina  

Anna tenia una plantilla de servents més gran que la de Caterina: hi havia més de 250 criats per a atendre a les seves necessitats personals, des de sacerdots fins a mossos d'estable. Hi havia també més de 60 dames d'honor que la servien i acompanyaven a esdeveniments socials. També va emprar a diversos sacerdots que van actuar com els seus confessors, capellans i consellers religiosos. Un d'aquests era el religiós moderat Matthew Parker, que es convertiria en un dels principals arquitectes de la moderna Església d'Anglaterra sota el regnat de la seva filla Elisabet I.

La seva reputació com a reformista religiosa es va estendre per Europa, i va ser aclamada com una heroïna «la reina que Déu ama». Encara que advoqués per la reforma religiosa, sobretot traduint la Bíblia a l’anglès, no va desafiar la doctrina Catòlica de transsubstanciació, és a dir, l'acte de pendre pa i vi com a representació del cos i la sang de Crist. A més, quan el seu marit es va oposar a la major part de les reformes doctrinals luteranes, Anna va haver de ser curosa quant a dirigir a Anglaterra cap al que sovint es va cridar «el Nou Aprenentatge». Era també una generosa patrocinadora de la caritat, distribuint almoines per a ajudar als pobres i fons a fundacions educatives. Alguns historiadors diuen que Anna Bolena repartia el doble de monedes que Caterina d'Aragó i que era partidària de donar el que havien aconseguit de les esglésies als més necessitats i no pel patrimoni del rei, que ja era molt elevat. En cas de que l'anterior afirmació sigui certa, el més segur és que no l'haguessin fet cas i s'hagués guanyat més opositors, ja que no s'ha trobat cap evidència clara.

Per figures Protestants; fins i tot Martí Luter va veure la seva pujada al tron com un bon signe. També va salvar la vida del reformista francès Nicolàs Bourbon, que va ser condemnat a mort per la Inquisició francesa. Va apel·lar a la família reial francesa, que va salvar la vida de Bourbon com un favor a la reina anglesa. Bourbon es referiria més tard a ella com "la reina que Déu ama".

Com a reina, va presidir una cort magnífica. En el segle XVI s'esperava de les Famílies Reials que fossin extravagants, a fi de comunicar la força de la monarquia. Anna va gastar sumes enormes en vestits, joies, tocats, ventalls de ploma d'estruç, equipament de muntura, i la tapisseria i mobiliari més fi procedent de tot el món. Nombrosos palaus van ser renovats per a satisfer els seus gustos extravagants.

Caiguda i execució 

Anna era una mare afectuosa que amb regularitat va visitar a la seva filla. Però sens dubte, seguia tement que Maria amenacés la posició d'Elisabet. S'estima que va tenir tres embarassos més, tots ells acabats en avortament (un d'ells es diu que era un home). Desgraciadament, aquests esdeveniments van culminar la paciència del monarca i a poc a poc va ser perdent el favor real.

Captura de la pel·lícula "Anna dels mil dies" on apareixen Anna Bolena i la seva filla Elisabet I.

Les coses van ser a pitjor quan va donar a llum al gener de 1536 un nen mort just el mateix dia que moria Caterina d'Aragó. Molts van creure que la reina espanyola havia estat enverinada per Enric i Anna. Després es va constatar que va morir de càncer de cor. A partir de llavors, Anna va intentar millorar les relacions amb la princesa María, però va sempre fou rebutjada.

La pobra Anna no tenia escapatòria. Tenia fama de no tenir molt bon caràcter i que no comptava amb l'afecte del poble que la coneixia com la "ramera del rei". I... bé...també va ajudar que Enric estava encapritxat amb Jane Seymour (una dama d'honor d'Anna Bolena).

Thomas Cromwell, el mateix que havia ajudat a Enric a idear com desfer-se de Caterina d'Aragó, fa un pla per desfer-se d'Anna també. A principis d'abril fou acusada d'adulteri amb el seu músic Smeaton, els cavallers William Weston i Richard Bereton, el seu cosí Harry i fins i tot amb el seu germà George. Aquest últim ho van condemnar per practicar incest amb Anna. Jane Parker, esposa de George, va ser la que va acusar al seu marit, parlant en contra seva, empesa per una forta gelosia. L'adulteri es va basar en que el germà es va passar més d'una hora a l'habitació d'Anna. Cromwell li va acusar que desitjava matar al rei per després regnar amb un dels seus amants, cosa que tenint tants com deia, no hauria pogut decidir amb qui regnaria.

El seu pare era un home molt ambiciós i cruel, el qual no solament li va indicar que havia d'obeir en tot al Rei, sinó que la va abandonar i inclòs va declarar contra ella en el judici per a la seva mort per tal de poder sortir intacte.

Anna Bolena en la Torre de Londres,
per Edouard Cibot.

El 2 de maig de 1536, Anna va ser detinguda durant l'esmorzar i duta a la Torre de Londres. En la Torre, va patir una crisi nerviosa menor, exigint saber tots els detalls sobre el parador de la seva família i els càrrecs contra ella.

Quatre dels homes van ser processats a Westminster el 12 de maig de 1536. Weston, Brereton i Norris van mantenir públicament la seva innocència i només el torturat Smeaton va donar suport a la Corona declarant-se culpable. Tres dies més tard, Anna i George van ser processats per separat a la Torre de Londres. Ella va ser acusada d'adulteri, incest i alta traïció. La sospita popular contra Enric i la seva amant, Jane Seymour, els quals van ser vistos de banquet en el Tàmesi, era generalitzada. Diversos pamflets van circular per Londres burlant-se dels processos i donant suport a la reina.

George i els altres acusats varen ser executats el 17 de maig. El senyor i la senyora Kingston, els encarregats de la Torre, van relatar que Anna semblava molt feliç. Es diu que ella havia comentat, quan lord Kingston li va portar les notícies que el rei havia commutat la seva sentència d'incineració per la de decapitació, i havia contractat a un esgrimidor de Calais para l'execució, en lloc de degollar a una reina amb la destral comuna: «No tindrà molt problema, ja que tinc un coll petit. Seré coneguda com "La Reine sans tête" (La reina sense cap)!»

Van anar a cercar Anna durant el matí del 19 de maig per a dur-la a la Torre Verda, on havia de permetre-se-li la dignitat d'una execució privada. El governador (Constable) de la Torre va escriure d'ella:

«Aquest matí em va fer cridar, a veure si jo podria estar amb ella mentre rebia al bon Senyor (és a dir, combregava), amb la intenció que l'escoltés i així deixar clara la seva innocència. I en l'escriptura d'això ella em va cridar a mi, i a la meva arribada va dir, "Sr. Kingston, escolto que no moriré abans del migdia, i sento molt per això, ja que vaig pensar estar morta per a aquestes hores i per davant del meu sofriment". Li vaig dir que això no hauria de ser cap sofriment, que seria molt breu. I després ella va dir, "vaig escoltar que diuen que el botxí és molt bo, i tinc un coll petit", i després va posar les seves mans en el coll, rient cordialment. He vist a molts homes i dones executats, i que han estat en gran pena, i per al meu coneixement aquesta dama té molta alegria en la mort. Senyor, el seu almoiner està contínuament amb ella, i va ser així des de les dues en punt després de la mitjanit.»

Duia posada «una enaigua vermella sota un vestit gris fosc de Damasc, adornat amb pells». El seu cabell fosc estava recollit i duia el seu acostumat tocat francès. Va fer un breu discurs:

«Bona gent cristiana, he vingut aquí per a morir, d'acord amb la llei, i segons la llei es jutja que jo mori, i per tant no diré res contra això. He vingut aquí no per a acusar a cap home, ni a dir res d'això, que jo sóc acusada i condemnada a morir, sinó que reso a Déu perquè salvi al rei i li doni molt temps per a regnar sobre vosaltres, per al més generós príncep misericordiós que no hi ha hagut mai: i per a mi ell va ser sempre bo, un senyor gentil i sobirà. I si alguna persona es fica en la meva causa, requereixo que ells jutgin el millor. I així prenc la meva partida del món i de tots vostès, i cordialment els demano que resin per mi. Oh Senyor tingues misericòrdia de mi, a Déu encomano la meva ànima.»

Llavors es va agenollar en posició vertical (en les execucions a l'estil francès, amb una espasa, no hi havia cap bloc per a donar suport al cap). La seva oració final va consistir a repetir, «a Jesucrist encomano la meva ànima; el Senyor Jesús rep la meva ànima.» Les seves dames van llevar el tocat i van lligar una bena sobre els seus ulls. L'execució va ser ràpida, consistent en un sol cop: segons la llegenda, l'esgrimidor va ser tan considerat amb Anna que va dir, «On està la meva espasa?» i després la va degollar, perquè ella pensés que tenia encara uns moments més per a viure i no sabria que l'espasa estava en camí.

Escena de l'execució d'Anna Bolena en la sèrie televisiva dels Tudors.
En aquesta captura es pot veure l'estratègia de l'espadatxí francès.

Al llarg del riu el reformista escocès Alesius acompanyava a Thomas Cranmer quan caminava pels jardins del Palau de Lambeth. Van haver d'escoltar el tir de canó de la Torre, assenyalant el final, ja que l'arquebisbe va mirar cap amunt i va proclamar: «Ha estat reina anglesa en la terra i avui serà una reina del Cel». Llavors es va asseure en un banc i va plorar.

Anna Bolena no va rebre un funeral solemne d'acord amb el seu rang i els seus orígens aristocràtics. Les seves restes mortals van ser embolicats i enterrats en una tomba comuna en la capella de Sant Pere ad Vincula, on sis anys després s'enterrarien també les restes de la reina Catalina Howard, cinquena esposa d'Enric VIII, que també va ser executada. En 1876, la reina Victòria va ordenar la restauració de l'església de Sant Pere ad Vincula, es van identificar les despulles d'Ana *Bolena i es va col·locar una llosa *sepulcral acompanyada d'una inscripció. Explica la llegenda que el seu fantasma decapitat segueix vagant per la Torre de Londres.El govern no va aprovar proporcionar un taüt apropiat per a Anna. Així, el seu cos i cap van ser dipositats en un arca allargada i sepultats en una tomba sense marcar en la capella de Sant Pere ad Vincula. El seu cos va ser identificat en unes reformes de la capella sota el regnat de la reina Victòria, i d'aquesta manera el lloc de descans de les restes mortals d'Anna està marcat ara en el sòl de marbre.

Deu dies després de la mort d'Anna, Enric VIII contreu matrimoni amb Jane Seymour que es convertiria en la seva tercera dona (no va morir a les mans del seu marit, la causa van ser unes febres puerperals). Va ser mare del futur Eduard VI, únic hereu home legítim de rei, per això la va considerar la seva única veritable esposa.

Teories sobre la seva caiguda

Els historiadors encara discuteixen sobre la causa de la caiguda d'Anna del tron. Hi ha diverses teories prominents sobre la defunció d'Anna Bolena, que l'historiador d'Oxford, Steven J. Gunn, va descriure com una històrica «guerra de trinxeres».

• Culpable de les seves acusacions: l'historiador anglès George W. Bernard és l'únic historiador modern a sostenir que Anna era culpable d'adulteri i traïció. El 1991 va escriure, «Potser la conjectura més segura per a un historiador modern és que Anna en efecte havia comès l'adulteri amb Norris i breument amb Mark Smeaton i que havia bastants proves circumstancials per a posar en dubte raonable els desmentits dels altres.»
• Una víctima romàntica: la teoria tradicional és que Anna va ser víctima de la crueltat del seu marit i que el seu fracàs a engendrar un fill va significar que Enric no es detindria en no-res fins a desfer-se d'ella. Sir Geoffrey Elton, historiador Tudorista del segle XX, va sostenir que «Anna i cinc homes van ser condemnats a mort en el procés legal perquè el rei desitjava casar-se altra vegada... Enric havia rebutjat els escrúpols per a aconseguir la seva meta i estava preparat per a aparèixer com un cornut i una víctima de la bruixeria».
• Un atac polític: la teoria més popular és que Anna va ser eliminada per un complot de palau orquestrat pels seus enemics. Una aliança amb Espanya es feia desitjable per diversos motius, i Anna era tan impopular entre la família reial espanyola que la seva presència era un seriós obstacle per a aconseguir-ho. Thomas Cromwell, el seu antic partidari i el canceller del Rei, per tant es va adonar d'on Anna hauria d'anar a parar. Va estar més que amatent a sacrificar a cinc homes innocents per a fer-ho (els quals eren també amics d'Anna i podrien, per tant, oposar-se a la seva destrucció si romanien vius).