Thomas Cromwell

Retrat de Thomas Cromwell per Hans Holbein el jove

Any de naixement: 1485

Lloc de naixement: Londres, Anglaterra

Mort: el 28 de Maig de1540

Lloc de la mort: Londres, Anglaterra

Causa de la mort: Execució

Restes: Enterrat a la Torre de Londres

La participació de Cromwell en la Reforma anglesa ha estat molt debatuda. Durant un temps se li va atribuir un pla d'acció complet per al rei ja en 1529, però posteriorment se li ha avaluat com un simple agent, encara que competent, executor de la voluntat del rei. La veritat és que ell no va estar al comandament de cap manera dels canvis fins a principis de 1532, quan la política del rei per obligar al papa a un acord va demostrar ser un fracàs. 

Cap a 1520 va començar a prestar aquest tipus de serveis al cardenal Wolsey, qui ho va ajudar a canvi a ingressar en la Cambra dels comuns. Després de la caiguda de Wolsey, en 1529 va obtenir un escó al Parlament i a l'any següent es va guanyar la confiança d'Enric VIII, qui li va nomenar conseller privat (1531), canceller del Exchequer (1533), secretari d'Estat (1534), gran camarlenc (1539) i comte de Essex (1540).

Per hostilitat a la política imperial de Carles V, Thomas Cromwell es va mostrar partidari de la total ruptura amb Roma i de l'aliança amb els prínceps protestants d'Alemanya. Com a conseller del rei se li considera el principal responsable de la instauració de la Reforma a Anglaterra i l'inspirador de la legislació que va culminar amb l'Acta de Supremacia (1532-1534). Així que Cromwell va ser el promotor de la idea que el rei es fes càrrec de la Prefectura de la nova Església anglicana, i el 1535 Enric VIII el nomenà Virrei en afers espirituals, fet que li donà poders com si fos el jutge suprem en casos eclesiàstics sobre les dues províncies de l'Església anglicana: Canterbury i York. Com a general-vicari d'Enric VIII, Thomas Cromwell va presidir la dissolució de monestirs a partir del 1536. Com a recompensa el rei li atorgà el títol de Comte d'Essex, comtat de nova creació que Thomas Cromwell fou el primer en ostentar.

A més a més va ser l'arquitecte de la unió entre Gal·les i Anglaterra a través de les anomenades "Laws in Wales Acts"(Lleis sobre els drets de Gal·les) del 1535 - 1542. Encara que la dissolució de monestirs va ser identificada com una forma barroera d'aconseguir diners, Cromwell i els seus partidaris tenien vertaderes discrepàncies teològiques sobre la idea de la vida monàstica. És important ressaltar que mentre Cromwell estigué al poder la reforma anglicana va ser molt més oberta i tolerant que en anys posteriors. Cromwell també fou mecenes d'un grup d'intel·lectuals humanistes que l'ajudarien a difondre les idees de la reforma a través dels seus escrits. Entre aquests intel·lectuals hi havia l'escriptor John Rastell, el teòleg humanista Thomas Starkey i Richard Taverner. Durant l'acumulació d'aquests honors, però, Cromwell va començar a reconèixer els defectes en el seu èxit.

En primer lloc, havia acompanyat a Anna Bolena en el seu ascens al poder, fent que suposes una certa amenaça. Així que en 1536, va ajudar a enginyar la seva desgràcia i execució per càrrecs d'adulteri, incest, traïció i bruixeria Per què? Cromwell va reconèixer el descontentament amb el matrimoni - després de diversos anys, l'esmolada llengua d'Anna havia ofès a molts  i, pitjor encara, no s'havia produït un hereu home. D'altra banda, Henry s'havia encapritxat amb una dama d'honor de la mateixa, Jane Seymour. Molt aviat, Anna seria en jutjada amb el seu germà i altres homes. Tots ells van ser executats, malgrat les defenses d'esperit i la creença generalitzada que va ser un assassinat judicial.

Cromwell havia donat suport a Enric VIII en l'eliminació de la seva dona Anna Bolena per ser reemplaçada per Jane Seymour. Tanmateix la caiguda de Thomas Cromwell es deu a la seva insistència en què el rei es tornés a casar després de la mort prematura de Jane. El matrimoni amb Anna de Clèveris, que incluïa una aliança política amb el Imperi Sacre Romano-Germànic, va resultar ser un fracàs, fet que donà l'oportunitat als opositors conservadors de Cromwell, entre ells el Duc de Norfolk Thomas Howard, a exigir la seva detenció. Després d'un Consell celebrat el 10 de juny de 1540, Cromwell va ser detingut i tancat a la Torre de Londres, on seria executat el 28 de juliol de 1540.